New York, New York

Abans de marxar molta gent m'havia dit que havia d'escriure un bloc amb totes les experiències que visqués als Estats Units. Ara, que ja fa tres setmanes que vaig arribar, m'he decidit a fer-ho per fi. 

És increïble la quantitat de coses que es poden arribar a viure en tres setmanes. Des que sóc aquí el temps passa d'una manera estranya. Només fa tres setmanes que he arribat, però hem fet tantes coses que tinc la sensació que fa molt més. Però, alhora, no me n'he adonat i ja som al febrer. 

Què és el que ha passat en aquestes tres setmanes? Dedico la primera entrada del bloc al que va ser l'inici del meu llarg viatge: els dos dies que vaig passar a Nova York.

"If I can make it there, I'll make it anywhere."

Times Square

Els meus dos primers dies als Estats Units els vaig passar a Nova York, la ciutat que sempre havia somniat visitar. La veritat és que un cop hi vaig ser em va costar ser conscient d'on era, de que finalment havia arribat el moment. De descobrir la ciutat, i de fer-ho sola. Viatjar sol és un gran repte, i en alguns moments et pot fer sentir perdut. Això és el que em va passar diverses vegades mentre era allà, però mirant-ho amb perspectiva ara sé que va valer la pena. 

Nova York és una ciutat variada, super poblada, sorollosa, brillant, sorprenent, dinàmica... I molts més adjectius que se'm podrien acudir. Però sobretot, és la ciutat més aclaparadora que he vist mai. Tot és enorme, tot és impressionant, tot brilla a la nit. Tots els carrers són plens de gent amunt i avall, plens de cotxes i plens de taxis grocs. Et fa sentir molt, molt petit dins de la marea de coses que hi passen a cada segon. 

També és molt sorprenent, perquè cada zona és molt diferent de les altres. Times Square i Broadway són glamourosos; Central Park és molt tranquil; el World Trade Center és seriós; Chinatown és exòtic...

Central Park

Durant els dos dies que hi vaig ser, vaig visitar molts llocs de Manhattan. Vaig començar per Broadway i Times Square, i em vaig quedar meravellada quan vaig veure les grans pantalles i els cartells lluminosos. Després vaig anar a Central Park i vaig caminar un bon tros per dins, fins que vaig arribar al Museu Americà d'Història Natural. Una cosa que em va sorprendre moltíssim és que a Nova York, en molts museus, com en aquest, el preu és tan sols orientatiu, i cadascú pot fer una “donació”, és a dir, entrar pagant el que es vulgui, amb un mínim d'un dòlar.

American Museum of Natural History

Després vaig dirigir-me a Rockefeller Center, i vaig acabar arribant al MoMA, tot i que no hi vaig entrar. Una altra cosa que tenia moltes ganes de veure era Grand Central Terminal, la famosa estació que surt a mil pel·lícules. És exactament igual, tot i que amb molta més gent. 

MoMA

Grand Central Terminal

Ja de camí cap al metro per tornar cap a l'hostal, em vaig topar amb el famós Bryant Park, el parc on posen l'arbre de Nadal gegant, la pista de patinatge sobre gel i on es troba la New York Public Library, la biblioteca pública de la ciutat. Va ser totalment casualitat perquè no sabia com es deia aquest parc, i em va fer molta il·lusió trobar-lo.

Bryant Park

Al dia següent, la primera sorpresa la vaig tenir quan vaig sortir de casa: estava nevant. Nevava, però aquí les coses no s'aturen per la neu, i la ciutat continuava amb el seu ritme habitual. 

Vaig anar cap al World Trade Center, que està al sud de Manhattan. Tenia moltes ganes de veure-ho, perquè sabia que m'impressionaria molt, no només pel tamany dels seus edificis, sinó pel que significa. 

World Trade Center

Una altra cosa imprescindible era el memorial de l'atemptat de l'11-S a les torres bessones. Aquest lloc sí que em va impressionar moltíssim. És un memorial molt respectuós i molt bonic, però ser-hi fa posar molt trist perquè fa reviure les imatges horroses que tot el món va presenciar aquell dia. El memorial consta de dues piscines amb cascades, corresponents a l'espai que ocupava cada torre, amb tot el voltant emmarcat pels noms de totes les persones que van morir aquell dia. 

11-S Memorial

Després, i tot i que vaig tenir mala sort amb el dia perquè feia mal temps i boira, vaig anar cap al riu a veure l'estàtua de la Llibertat. La veritat és que, tal com tothom diu, me l'esperava més gran. 

Per últim, abans d'anar a buscar l'autobús per anar cap a Boston, vaig anar a veure el famós pont de Brooklyn. És molt impressionant i molt, molt llarg. 

Brooklyn Bridge

La meva visita a Nova York va ser curta, però molt intensa. Vaig veure els llocs més emblemàtics, gairebé obligatoris, i vaig marxar amb la sensació de no haver vist ni una petita part del que podia veure, però amb la tranquil·litat que hi tornaré com a mínim una vegada, i possiblement més. 

Tot i que potser no hi viuria, perquè m'atabalaria, val molt la pena visitar Nova York. Molta gent somnia amb anar-hi perquè la veu a les pel·lícules, jo inclosa. Doncs bé, amb Nova York és exactament així: el que veus a les pel·lícules és el que trobes en la realitat. És una ciutat de pel·lícula, gairebé de fantasia, amb mil coses per oferir i mil oportunitats per donar. 

Adéu, i fins aviat, Nova York!

D'aquí molt poc, més =)